Els nius embrionaris de la vespa velutina

Qntrolplaga

La vespa velutina, coneguda també com a vespa asiàtica, és una espècie invasora que ha generat preocupació en els darrers anys. La seva presència afecta negativament les poblacions d’abelles autòctones i altres insectes pol·linitzadors, cosa que impacta en l’ecosistema i l’agricultura. Entendre el seu cicle de vida i, especialment, el moment en què comença a construir els nius embrionaris, ens ajuda a controlar la seva expansió.

 

ventana con vistas de otoño

Característiques de la vespa velutina

La vespa velutina es distingeix per la seva grandària considerable, ja que les reines poden arribar a mesurar fins a 3,5 centímetres. El seu tòrax és de color negre i l’abdomen té unes bandes grogues. Les potes són fosques a la part superior i groguenques a la inferior, i el cap és negre amb la cara groga. Aquesta espècie es diferencia de la vespa autòctona europea perquè és de color més fosc i de mida més gran.

 

Cicle de vida de la vespa velutina

El seu cicle de vida comença a la primavera, quan les reines fecundades surten de la hibernació. És en aquest moment quan busquen llocs adequats per construir els nius embrionaris, que són petites estructures inicials on dipositen els primers ous. Aquests nius solen situar-se en zones protegides com porxos, sotateulades o garatges. A mesura que les primeres obreres neixen i comencen a treballar, el niu creix i es trasllada a llocs més elevats i exposats, com arbres o edificis alts.

 

Quan comença la construcció dels nius embrionaris?

Amb l’arribada de la primavera i l’augment de les temperatures, les reines de la vespa velutina surten de la hibernació i inicien la construcció dels nius embrionaris. Aquesta fase s’estén des de finals de març fins a principis d’estiu. Durant aquest període, és fonamental detectar i eliminar aquests nius per evitar que les colònies creixin i es converteixin en una amenaça més gran.

 

Importància de la detecció precoç

Detectar els nius embrionaris a la primavera és essencial per controlar la població de vespa velutina. Aquests nius inicials són més fàcils d’eliminar i, si s’actua a temps, es pot prevenir la formació de nius secundaris més grans i difícils de gestionar. La vespa velutina és una espècie invasora que es propaga ràpidament i s’adapta fàcilment a nous entorns, la qual cosa la converteix en una amenaça significativa per a l’ecosistema local.

 

On buscar els nius embrionaris?

Els nius embrionaris de la vespa velutina solen trobar-se en llocs protegits de les inclemències del temps i propers a fonts d’aigua. Alguns dels llocs més comuns són:

  • Porxos i terrasses cobertes: Zones amb sostre que proporcionen refugi.
  • Sotateulades i golfes: Espais poc freqüentats i protegits.
  • Garatges i coberts: Llocs amb poca activitat humana.
  • Prop de fonts d’aigua: Com piscines, estanys o rius, ja que necessiten aigua per construir el niu.

És important revisar aquests llocs durant la primavera per detectar possibles nius embrionaris.

 

Com actuar davant la detecció d’un niu

Si es detecta un niu embrionari de vespa velutina, és crucial no intentar eliminar-lo sense l’ajuda de professionals. Apropar-se sense l’equip adequat pot ser perillós, ja que les vespes poden atacar en defensa del seu niu. El protocol recomanat inclou:

  1. Mantenir una distància segura: Allunyar-se almenys 5 metres del niu.
  2. No manipular el niu: Evitar qualsevol intent d’eliminació sense coneixements específics.
  3. Contactar amb les autoritats locals: Informar l’ajuntament o els serveis de control de plagues.
  4. Avisar professionals: Només personal qualificat ha de gestionar l’eliminació del niu.

Seguir aquestes pautes garanteix la seguretat de les persones i una gestió eficient de la plaga.

 

Impacte de la vespa velutina en l’ecosistema

La presència de la vespa velutina té conseqüències negatives en diversos àmbits:

  • Apicultura: Depreda abelles de la mel, afectant la producció de mel i altres productes apícoles.
  • Agricultura: La disminució de pol·linitzadors impacta en la fecundació de cultius.
  • Biodiversitat: La seva dieta depredadora redueix la població d’altres insectes, alterant l’equilibri ecològic.
  • Salut pública: Les picades poden ser doloroses i, en alguns casos, perilloses per a persones al·lèrgiques.

Per tot això, és fonamental prendre mesures per controlar la seva expansió.